Primer acte. Un rogle que supera el centenar de persones canta a l'uníson la tornada de L'Estaca, mentre les palmes del cantant de Marvin and the Moais animen a la gent més tímida que encara dubta si unir-se a la festa. Darrere d'aquesta primera actuació, un parlament que reivindica la necessitat de continuar amb la lluita que el jove Miquel Grau feia seua 37 anys abans a la mateixa plaça, una intervenció que encoratja a construir altra ciutat, altre País Valencià que responga només als interessos de la gent.

Aquesta mort ha rebentat els límits de la poesia. Qui ha romput, criminal, el marc de metall dur de l'elegia?

Segon acte. La plaça dels Cavalls s'ha omplit encara més entre gent que havia previst la seua aparició i curiosos que es detenen perquè volen. Perquè vull és el segon tema que ha decidit versionar el grup per amenitzar la trobada. A un any del vinté aniversari de la seua mort, l'Ovidi també està present. I un altre parlament, que aquesta vegada denuncia que l'assassinat de Miquel Grau no va ser un fet anecdòtic i que el vincula històricament amb els centenars de morts que provocà el feixisme espanyol durant una falsa transició, durant una transacció millor dit.

Un fantasma creua Europa i puja als antics retaules i espargeix clavells i roses i branda clares paraules!

Tercer acte. Tercer any de vida del Casal Popular Tio Cuc, que crida a l'organització de la gent per defensar la seua llengua i la cultura popular. Que parla del poble alacantí com a una gran Muixeranga on si totes i tots, des de la pinya fins a l'enxaneta, treballen conjuntament, podran formar la figura que desitgen. Altra versió musical i aquesta vegada La Flama s'encén abans de rebatejar la plaça per 3r any consecutiu. Dues dones, dues plaques de plàstic i la Plaça dels Cavalls torna a ser des del passat dissabte la Plaça Miquel Grau. Toca girar-se, perquè els tabalets que donaven ritme a aquest moment ho feien intencionadament per anunciar l'alçada de la Muixeranga d'Alacant, entre les mirades emocionades i brillantoses de la gent, que se silencia al ritme que el pilar tremola i aplaudeix eufòrica quan l'enxaneta allarga els seus braços.

Quart i últim acte. Una cercavila festiva ha conduït la gent a la porta del Casal on els espera l'Aixama. A aquest grup de música no li ha calgut ni equip de so per engatusar a la gent amb un llarg recital de sons de la mediterrània. Tant és així, que el públic arriba a fer filades de moros i cristians i hi ha qui s'anima inclús a ballar una jota. L'Aixama tanca, es fa el silenci (simbòlic, perquè de seguida sonen els altaveus del casal) i Llum Quiñonero, companya de militància i amiga de Miquel Grau, que li acompanyava el dia que el van assassinar, reconeix al cartell la foto del Miquel, sap el dia en què es va fer. Marxa amb la còpia del cartell i més tard marxa la resta de la gent.

Un altre aniversari finalitza. Un altre any comença