«Fa 38 anys que et van assassinar. No sé si tinc el dret, si puc escriure't aquestes línies. No et vaig conèixer, de fet encara faltava molt perquè jo nasqués quan tu vas morir. Quan et van segar la vida a colp de feixisme. Però, saps una cosa? De vegades, quan menys ho espere, els carrers d'Alacant em parlen. Em parlen en llengua estimada i em parlen de tu. I, de sobte, com una visió dolcíssima, te'm dibuixes nítid, proper. Et veig com et veié Alacant, somrient per la Rambla, seriós al Mercat, divertit al Postiguet. Se'm dibuixa la teua alegria, la teua alegria invicta. T'imagine enamorat, conscient, ple de vida».

Amb aquestes paraules Úrsula iniciava, aquest passat dissabte 3 d'octubre de 2015, l'homenatge que les treballadores d'Alacant a través del Casal Popular Tio Cuc li retem, des de fa cinc anys, al nostre Miquel Grau. Després vingué la cançó de Tomàs De los Santos; els versos de Vicent Andrés Estellés i Joan Margarit en les veus d'Elena i Irene; la denúncia d'Alfonso, en nom del Casal Popular Tio Cuc, advertint el caràcter feixista de l'assassinat de Miquel Grau, i recordant la necessitat de continuar mobilitzant-nos per la seua memòria i veritat; la música festiva de la Colla de Dolçainers i Tabaleters El Cocó; la contextualització de Marià Sánchez Soler, assenyalant les desenes de joves assassinats durant la Transició pel feixisme o la Policia per tal d'impedir el creixement de les posicions rupturistes; la col·locació, i ja en van cinc, de la placa que li posa el nom de Miquel Grau a la Plaça dels Cavalls; i la Muixeranga d'Alacant, creixent cada dia i revitalitzant la cultura popular del sud valencià en el seu primer aniversari.

I més, perquè Octubre és mes de celebració per a Alacant, la del quart aniversari del Casal Popular Tio Cuc, 1460 dies treballant per la llengua, la cultura popular i la memòria històrica. Desenes de persones que, en cercavila, uneixen la Plaça de Miquel Grau amb el carrer Sant Leandre. El passat que és present amb el present que és futur. I rialles, i abraçades, i un mos i un glop compartit, i la música dolça, tendra, emotiva, de Tomàs de los Santos. I la nit, i l'endemà, que torna a ser de lluita i d'amor.