Crònica de la visita de Xavi Sarrià al Casal…
Alacant necessita una cançó
“València necessita una cançó, per a recuperar el vell somriure, de quan senyoreja sobre el món amb una ment desperta, alerta i lliure”, Feliu Ventura.
La necessita València, la necessita el nostre Alacant i la necessita un País que vol parlar, pensar, escriure i cantar en la seua llengua. Fruit d’aquesta necessitat ens vàrem trobar el passat dijous 14 de març una setantena depersones al Casal Popular Tio Cuc, amb la ilusió de qui vol gaudir de les lletres i la veu d’un dels màxims exponents en l’actualitat de la música en Valencià, Xavi Sarrià (Obrint Pas). I amb altra il·lusió afegida: la d’observar que amb aquesta empenta neixen nous grups com La Caixa de Gel, un grup jove d’Alacant, un grup que amb la seues lletres denuncia i amb la seua llengua normalitza allò que no hauria de ser anormal, expresar-se en valencià a la nostra ciutat.
Aprofitant el seu pas pel sud de les arrels per a col·laborar al primer disc de La Caixa de Gel, el cantant d’Obrint Pas va recordar que els seus inicis van ser iguals als del grup alacantí, oferint concerts a instituts i casals, quan aquells que estudiaven en els centres amb línia en valencià eren observats com a estranys. A més, durant l’hora i mitja que va durar aproximadament l’acústic, Sarrià s’enrecordà també de les autores del documental “El valencià a Alacant: una història amagada”, a qui volgué dedicar una de les seues cançons.
Lluna de Plata, La vida sense tu, o Del Sudvan ser alguns dels temes més corejats per un públic que s’animava més a mesura que avançava el concert. Aquest últim tema, Del Sud, el va dedicar Xavi Sarrià especialmente a les persones que dia rere dia treballen al Casal Popular Tio Cuc, “perquèajuden a construir el poder popular” i perquè malgrat les derrotes “tenim eixes ganes sempre de continuar, de batallar i de plantar cara. De dir sí, estem fotuts, però resistim”.
Seguim i seguirem.
Vídeo editat per DiàniaTV: http://www.diania.tv/musica/xavi-sarria-viure
