Categoria: Sin categoría

Sin categoría

ACTA DE LA PRIMERA ASSEMBLEA DEL CASAL POPULAR D’ALACANT.


 L’acta s’estructura en tres parts, corresponents a les tres comissions de treball creades en la darrera assemblea: economia, organització i espai físic.

ECONOMIA:

S’hi proposen diverses opcions per finançar el Casal:
  • Creació d’una cooperativa que gestionara un bar i, fins i tot altres tipus de negocis, com una acadèmia, que es desenvoluparien dins del mateix espai del Casal. Algunes persones plantegen que la despesa inicial i el temps que costaria arrencar una cooperativa podria suposar un problema per al projecte. En un principi la idea queda descartada per aquests motius, al menys a curt termini, tot i que la comisió d'economia es compromet a recopil·lar informació de cara a tindre aquesta possibilitat en un futur.
  • Creació d’una associació que coordinara el casal i poguera organitzar una barra per a finançar el Casal. S’apunta que pot haver problemes legals en organitzar una barra des d’una associació. N’hi ha informacions contradictòries, motiu pel qual s’emplaça a la comisió econòmica a estudiar els models d’associacions que pogueren ser més adients per al projecte.
  • Sol·licitar subvencionament a qualsevol tipus de d’entitat, tant pública com privada, com ara les obres socials de les caixes d’estalvis, tot i que caldria analitzar l’actual situació de migració d’aquestes entitats a models de bancs amb fundació associada.
  • Cobrament de quotes als socis que permeteren pagar les despeses derivades del Casal i la seua activitat. Es proposa plantejar una quota mensual d’uns 10,00€ i una quota especial per a aturats o estudiants més reduïda, de, per exemple, 5,00€.
Tasques encomanades a la comisió d’economia: Anàlisi de la viabilitat de les diferents propostes de finançament. Recopil·lació d’informació respecte a una associació capaç de gestionar un bar. Consultar amb altres associacions semblants com funcionen.

ORGANITZACIÓ:

  • Tothom sembla estar d’acord en què cal constituir-se com a associació. Es planteja la possibilitat d’establir uns estatuts de funcionament intern i que s’adapten els models estàndard de associació per tal d’adaptar-los a aquests.
  • S’emplaça a la comisió d’organització a redactar un document de presentació del projecte, més concret que el primer, que permeta una segona fase d’apertura del projecte a noves persones i col·lectius.
  • Es recorda que és precís insistir als col·lectius i a les persones amb què ja s’hi va contactar inicialment a participar en el projecte per tal de fer-lo tan obert i participatiu com siga possible.
Tasques encomanades a la comisió d’organització: Redacció d’una proposta d’estatuts. Redacció del nou document de presentació.

ESPAIS:
  • Es plantegen les necessitats d’espai:
    • Un espai de sociabilització i convivència, amb barra i activitats, del tipus dels bars amb oferta cultural.
    • Un despatx per a fer les reunions i possibles cursos i tallers.
  • Vistes les condicions, sembla interessant buscar un local que haja sigut un bar o, fins i tot, buscar-ne un que es transpasse. D’aquesta forma, aquest local ja disposaria d’una barra.
  • S’ha parlat de diferents zones d’Alacant, i s’ha conclòs que el més interessant és el Barri de Sant Antoni, per accessibilitat, peru i comunicació. També es consideren la resta de barris del voltant propers al centre.
  • Es planteja la possibilitat de compartir l’espai amb altres col·lectius. Fins i tot participar en locals que ja estan en marxa i que només obren uns dies a la setmana, aprofitant-ne la resta per a les nostres activitats.
  • Es puntualitza que, abans de cercar els possibles locals, cal confirmar que la zona s’adiu, pel que fa a la normativa local, a les nostres necessitats. S’esmenta l’exemple de la ruta (junt al mercat), on els locals nous que s’obren tenen prohïbida la celebració de concerts.
Tasques encomanades a la comisió de cerca d'espai: Cerca de locals candidats, prioritzant el barri de Sant Antoni, Carolines Baixes, la ruta, el barri i Sant Blai Baix.


Com a data orientativa, es proposa l'apertura del Casal Popular d'Alacant per al 9 d'Octubre.

S'acorda celebrar la propera assemblea a la Seu Universitària d'Alacant, el pròxim dia 1 de juliol a les 19:00.



Contacte:

www.casalpopularalacant@gmail.com
Sin categoría

CASAL. Per Ximo Caturla.


CASAL.


. Tal com la mateixa paraula indica un CASAL és, segons el diccionari, “una casa gran on radica on llinatge o una família nombrosa”. En certa manera és com una segona casa. Una segona casa, però, a un altre nivell.

. Possiblement la necessitat d’una segona casa on compartir idees i projectes siga molt més gran en una ciutat més que no en un poble. Als pobles hi ha més elements de cohesió que en un nucli urbà. Per començar hi ha el coneixement interpersonal, després hi ha les diferents associacions cívico-festives: comparses, centres excursionistes, associacions de veïns, penyes esportives i organitzacions de festes majors (falles, fogueres).

. I tot això, que en un poble són factors que cohesionen la comunitat, en una ciutat es dissol per dues raons:
  • l’absorció i centralització de les associacions festeres per part dels ajuntaments que controlen, normativitzen i en definitiva i desvitalitzen el fet fester.
  • La desconnexió i/o el desconeixement entre les diferents agrupacions de persones que tracten de treballar per l’amillorament del seu barri, o per dur endavant determinades activitats cultural i cíviques.

. Per aquestes raons, que en Alacant són, més que en cap altre lloc, molt determinants, cal un Casal a Alacant.

. Un Casal que siga:

Primer. Un punt d’encontre. Un lloc on acudir amb la seguretat de trobar gent amb qui poder juntar-se per fer amistat amb gent que comparteix determinades inquietuds: la llengua, la defensa de la naturalesa, la millora del barri…

Segon. Un punt de debat. És evident que, tot i volent les mateixes coses, hi ha sensibilitats diferents i diferents modes d’actuació. És aquí on s’evidencia la necessitat d’un espai físic on poder reunir-se i parlar.

Tercer. Un catalitzador d’activitats. És evident que les coses no se solucionen soles ni per art d’encantament. Calen projectes d’actuació a diferents nivells: culturals, cívics, festius, convivencials.

Quart. Una plataforma de projecció. Un Casal actiu, que dóna espai a moviments cívics i que, tot alhora, crea i ofereix les seues pròpies activitats, acaba convertint-se en una plataforma de projecció ciutadana i un punt de referència que pot influir positivament en la vida de la comunitat.

Joaquim G. CATURLA
Sin categoría

PROPOSTA PER A LA CREACIÓ D’UN NOU ESPAI CULTURAL…


Alacant, març de 2011

ANTECEDENTS: EL CASAL JAUME I D’ALACANT


El 1997 es creà el Casal Jaume I d’Alacant dintre de la xarxa de casals d'ACPV, que va constituir un bon estimul per al foment del valencià i, en general, per a l’agrupament de les persones sensibilitzades amb la cultura i la llengua catalana a Alacant. En aquell moment, el casal era l’únic espai no institucional obert en Alacant. Constituïa un punt de trobada per a molts col·lectius i persones que no tenien on desenvolupar les seues activitats i aquest espai, durant un temps, va donar espenta a tota aquesta gent amb inquietuds culturals i en català.
Amb el pas del temps, l’activitat del Casal va anar minvant, entre d'altres causes perquè la participació i la vinculació de moltes persones va anar desapareixent per diversos motius. Finalment, el Casal d'Alacant ubicat al carrer Elda, 17, va acabar tancant en febrer de 2009. Tot i que la intenció manifesta d'ACPV ha estat des d'un principi la d'intentar tornar a obrir un espai propi a Alacant, la conjuntura actual ha fet que no haja estat possible.
En l'actualitat, ACPV continua la seua faena al Centre 14 d'Alacant (Carrer Llauradors, 14, 3a planta) i realitza els actes públics ens espais de la ciutat pertanyents a diferents organismes, com ara Seu Universitària.

 

PROBLEMÀTICA ACTUAL:


L’ús i la visibilitat del català com a llengua, i de la cultura pròpia d’Alacant en general, s’ha degradat fortament els darrers anys. Entenem que aquest fet és la causa d'un seguit de factors ben diferents, alguns dels quals s’hi troben estretament lligats a l’evolució del Casal Jaume I d’Alacant:
  • Desmobilització generalitzada de les persones sensibles als problemes de la llengua i la cultura a Alacant.
D’una banda, la desaparició d’un espai col·lectiu de trobada ha provocat que la gent que hi treballava o s’hi haguera pogut incorporar al treball per la recuperació i defensa de la llengua i la cultura no ho hagen fet. A més, l’aparició de la Seu Universitària, que té una oferta cultural bastant potent, tot i que de caire fonamentalment acadèmic, ha fet que molta gent s'acomode. Creuen que aquesta oferta cultural en català a la ciutat ja és suficient i, per tant, deixen de participar activament i no es proposen ni s'organitzen altres activitats.
  • Diversificació de l’oferta cultural a la ciutat sense comptar amb el català.
Darrerament, ha aparegut tot un seguit d’espais culturals i polítics autogestionats a Alacant que no existien quan el Casal va nàixer, com ara l’Ateneu Macondo, el “8 y medio”, l’Ateneu l’Escletxa, el CSO a Contracorrent, la Teteria del Tábano, etc. Malauradament, l’oferta cultural que s'ofereix en aquestos espais és quasi estrictament en castellà.
  • Fragmentació.
La falta d’un espai de trobada ha provocat una fragmentació, tant generacional com interorganitzativa en el teixit sociocultural catalanoparlant de la ciutat. Ara per ara, es pot afirmar que no hi ha cap espai aglutinador o referent per als valencianoparlants a Alacant.
D'una banda, el jovent no ha pogut incorporar-se a les iniciatives ja existents ni ha pogut trobar-se amb gent amb qui poder crear-ne de noves. D’altra banda, els diferents col·lectius existents que treballen per la defensa de la llengua i la cultura a Alacant han perdut l'espai on conèixer-se, tant a nivell personal, com a nivell de col·lectiu. A més, la pèrdua d'aquest espai ha provocat una falta de col·laboració entre ells i ha suposat un obstacle en la creació d’una estratègia col·lectiva.
  • Invisibilització institucional del català a Alacant.
La invisibilització del català a la ciutat d’Alacant ha estat una tònica en els darrers anys. Des dels successius governs municipals s’ha fet gala d’un total menyspreu a la llengua en el seu ús institucional, fins i tot, han arribat a ignorar la legislació existent, que obliga a un ús mínim d’aquesta llengua en documents oficials o retolació. Es pot veure clarament que el que pretenen és reduir l’àmbit d’ús de la llengua i cultura pròpies d’Alacant al folclorisme.
És una estratègia per a fomentar el desconeixement històric de l'ús social del català a la nostra ciutat i l'eliminació de la memòria històrica.
A més, en termes generals, les organitzacions polítiques, cíviques i culturals actives a Alacant també han deixat d’utilitzar el valencià i han reduït el seu ús a títols de campanyes o a cartells.

NECESSITATS DE HUI EN DIA:


  • Cal un espai de treball horitzontal, no partidista i autogestionat perquè tothom que es mou per la cultura i la llengua catalanes a Alacant es puga trobar. Ha de permetre que tota aquesta gent puga treballar conjuntament més enllà de les organitzacions en què participe o dels matisos polítics personals.
  • Estem convençuts que la millor manera de funcionar es que les pròpies persones que conformen aquest casal o centre cultural siguen les responsables de gestionar tot el que allà es faça. Per tant una possible opció seria crear una assemblea general que s’encarregara de coordinar-ho tot i on hi participaren totes les persones vinculades al casal. Per una altra banda s’haurien de crear diferents comissions de treball en funció de les necessitats i de les tasques que anaren sorgint. Algunes de les comissions imprescindibles serien: economia, activitats, disseny i publicitat...
  • Pretenem fomentar l’activisme i aglutinar el personal. Volem que no només s’assistisca a les activitats sinó que hi haja una implicació i que ens puguem conèixer els uns als altres per tal de gestionar tota l'activitat que es vaja fent.
  • Cal una sociabilització dels catalanoparlants d’Alacant per tal de visibilitzar la llengua i que aquesta comence a recuperar espais, superant la diglòssia i l’autoodi que tant de mal li han fet a la llengua. Per això, hem de crear un espai tant per a nosaltres com per a apropar la llengua i la cultura pròpies a la gent que no la coneix. Un espai que done cabuda a un ús del català més popular (no tan acadèmic).
  • Aquest espai, a la volta, ens serviria per coordinar forces dels diferents col·lectius, per a assolir una major incidència social i per a poder generar uns canvis que, degut a la deixadesa de les institucions, inevitablement, hauran de vindre de nosaltres mateixos.

QUÈ ENS CAL PER A DUR ENDAVANT AQUEST PROJECTE?

  • Es fa imprescindible un grup de persones disposades a fer arrencar el projecte i que es comprometa a gestionar l’espai, segons la disponibilitat de cadascú, assegurant sempre que hi ha un nombre mínim de gent disponible, que mantinga obert el Casal i que haja uns horaris de funcionament fixos. Així mateix es necessita un grup o grups de persones disposades a participar d’aquest espai fent al casal diferents activitats, com ara: cinefòrums en català, xerrades, tallers o debats, ràdio en català, exposicions, classes de ball, de català per a immigrants, d’informàtica, de cuina, etc.
  • Ens cal un espai físic d’entre 100 i 150 m. quadrats, en una zona de fàcil accés; com també socis per a subvencionar aquest local. Faríem una distinció de quotes entre socis treballadors i socis estudiants, aturats o precaris. Seria convenient també tindre una inversió inicial per a poder encetar el projecte, la qual es podria aconseguir mitjançant bons d’ajut, sopars o el que se’ns acudisca.
  • Des del primer moment s’hauria de crear la comissió de gestió econòmica que fóra fiable per a tothom, i que fera un seguiment públic a l’assemblea de totes les aportacions que es van arreplegant. En cap cas aquesta comissió podrà fer ús dels diners aconseguits sense l’aprovació de l’assemblea general. Posteriorment aquesta comissió s’encarregaria de dur a terme els comptes del casal.
  • Un grup de dissenyadors que treballen el tema gràfic (publicacions, cartells, difusió, web, etc.) a la comissió de publicitat.


Hi haurà una assemblea general el dia 21 de maig a les 18:00, on decidirem, entre totes, com continuar este projecte, a la seu de la Cívica-Escola Valenciana, a Sant Gabriel, carrer Perú 16, bloc 2, local esquerra.

Vine i participa!!
Per més informació: www.casalpopularalacant.blogspot.com
Per qualsevol qüestió: casalpopularalacant@gmail.com