Conéixer la història de la nostra comarca
Baix un sol primaveral i moltes ganes per conèixer la història de la nostra comarca, el passat 1 de març ens juntàrem una bona colla d'entusiastes del patrimoni alacantí per tal de participar en la ruta guiada per les Torres de l'Horta d'Alacant, organitzada pel Casal Popular Tio Cuc. Joves, menuts, i grans, al voltant de 60 persones, gaudírem d'un dia magnífic, passejant pels bancals de La Condomina i visitant la Torre de Reixes, la Torre Plàsia, la Torre del Xiprer i la Torre de la Mitja Lliura, on la família Carrion ens va obrir les portes i vam poder visitar-ne l'interior i gaudir dels grafits de vaixell que es troben en la part superior, , així que l'estructura interna d'una torre i els seues diferents elements. El nostre company Aquil·les Rubio va explicar l'origen i funció de les torres, començades a construir al segle XVI per tal de refugiar la població davant dels freqüents atacs dels pirates berberiscos en busca de captius, així com la seua relació amb la riquesa agrícola de l'Horta d'Alacant, amb els sistemes de rec, i amb l'explotació comercial. Al llarg del passeig poguérem comprovar els usos actuals de les Torres: des del residencial fins al comercial, passant també per aquelles que han estat agredides per l'especulació urbanística o directament abandonades pels seus propietaris, trobant-se en greu perill d'ensorrament.Visita amb nosaltres les Torres de l’Horta d’Alacant
El pròxim diumenge 1 de març vine amb el Casal Popular Tio Cuc a visitar les Torres de l'Horta d'Alacant i tindràs l'oportunitat de conéixer un dels tresors amagats del patrimoni cultural de la nostra comarca. Amb la visita guiada pel company i professor de Ciències Socials Aquil·les Rubio, gaudirem d'un passeig de 5 km de recorregut on ens explicaran l'orígen i el paper històric d'aquestes edificacions, a més de visitar La Condomina, diverses Torres de Defensa i veure per dins la Torre de la Mitja Lluna. Ens trobem a les 10.30h a l'aparcament de la Torre Reixes!Quan el poble es converteix en muixeranga [Crònica de…
Primer acte. Un rogle que supera el centenar de persones canta a l'uníson la tornada de L'Estaca, mentre les palmes del cantant de Marvin and the Moais animen a la gent més tímida que encara dubta si unir-se a la festa. Darrere d'aquesta primera actuació, un parlament que reivindica la necessitat de continuar amb la lluita que el jove Miquel Grau feia seua 37 anys abans a la mateixa plaça, una intervenció que encoratja a construir altra ciutat, altre País Valencià que responga només als interessos de la gent.
Aquesta mort ha rebentat els límits de la poesia. Qui ha romput, criminal, el marc de metall dur de l'elegia?
Segon acte. La plaça dels Cavalls s'ha omplit encara més entre gent que havia previst la seua aparició i curiosos que es detenen perquè volen. Perquè vull és el segon tema que ha decidit versionar el grup per amenitzar la trobada. A un any del vinté aniversari de la seua mort, l'Ovidi també està present. I un altre parlament, que aquesta vegada denuncia que l'assassinat de Miquel Grau no va ser un fet anecdòtic i que el vincula històricament amb els centenars de morts que provocà el feixisme espanyol durant una falsa transició, durant una transacció millor dit.
Un fantasma creua Europa i puja als antics retaules i espargeix clavells i roses i branda clares paraules!
Tercer acte. Tercer any de vida del Casal Popular Tio Cuc, que crida a l'organització de la gent per defensar la seua llengua i la cultura popular. Que parla del poble alacantí com a una gran Muixeranga on si totes i tots, des de la pinya fins a l'enxaneta, treballen conjuntament, podran formar la figura que desitgen. Altra versió musical i aquesta vegada La Flama s'encén abans de rebatejar la plaça per 3r any consecutiu. Dues dones, dues plaques de plàstic i la Plaça dels Cavalls torna a ser des del passat dissabte la Plaça Miquel Grau. Toca girar-se, perquè els tabalets que donaven ritme a aquest moment ho feien intencionadament per anunciar l'alçada de la Muixeranga d'Alacant, entre les mirades emocionades i brillantoses de la gent, que se silencia al ritme que el pilar tremola i aplaudeix eufòrica quan l'enxaneta allarga els seus braços.
Quart i últim acte. Una cercavila festiva ha conduït la gent a la porta del Casal on els espera l'Aixama. A aquest grup de música no li ha calgut ni equip de so per engatusar a la gent amb un llarg recital de sons de la mediterrània. Tant és així, que el públic arriba a fer filades de moros i cristians i hi ha qui s'anima inclús a ballar una jota. L'Aixama tanca, es fa el silenci (simbòlic, perquè de seguida sonen els altaveus del casal) i Llum Quiñonero, companya de militància i amiga de Miquel Grau, que li acompanyava el dia que el van assassinar, reconeix al cartell la foto del Miquel, sap el dia en què es va fer. Marxa amb la còpia del cartell i més tard marxa la resta de la gent.
Un altre aniversari finalitza. Un altre any comença