25 d'abril al sud, ara més que mai.
Com molts valencians i valencianes ja sabem, el 25 d'abril és una diada en record d'una derrota, la que
tingué lloc eixe precís dia l'any 1707 a la batalla d'Almansa enmarcada dins de la Guerra de Successió.
Aquella derrota, i les posteriors al Principat de Catalunya i Regne de Mallorca, suposaren per al nostre poble la pèrdua de molts drets, el canvi de llengua a les administracions i l'inici d'un imposat procés de
castellanització que ha durat més de 300 anys. Aquest procés de castellanització, iniciat anys enrere pel
Tribunal del Sant Ofici i continuat pels borbons després de l'esmentada guerra, ha sigut llarg però constant, variant l'estil per emmotllar-se als temps que corregueren.
Fins i tot, ha canviat el seu nom pel d'espanyolització, recordem sinó les paraules de José Ignacio Wert,
ministre d'educació, on parlava d'espanyolitzar als i les alumnes catalanes. Cal fer èmfasi en aquelles
paraules doncs no parlava només de llengua, ja que sabia que l'alumnat de Catalunya parla perfectament el castellà, sinó que parlava del sentiment identitari. Que un ministre parle de sentiments identitaris no és novetat, ara bé, que ho faça un a càrrec de l'educació és molt significatiu. Al llarg dels més de 300 anys d'intents d'esborrar per complet el nostre poble; primer Felip V, la dinastia borbònica i l'esglèsia, després dictadors i ara governs centrals, han tingut com a peça clau l'educació. Sabien i saben que un poble que no sap llegir ni escriure en la seua pròpia llengua, serà un poble insegur i sense autoestima que sempre haurà de recórrer a la llengua dels vencedors, única llengua d'escolarització fins fa ben poc.
Però no només a l'estat espanyol s'ha perseguit la nostra llengua. A la Catalunya Nord, el 1683 es prohibia als i les estudiants anar a estudiar a la resta de ciutats del domini lingüístic català. Pocs anys després, al 1700, el rei Lluís XIV de França promulgava un decret on manisfestava: “l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa”. Així mateix el considerava com un acte contra la seua sobirania.
I d'aquells Decrets de Nova Planta i Convenció Nacional Francesa que tot ho controlaren, eclosionaren els actuals estats. Uns estats, que si bé no es solen manifestar en contra de res, sí que ho demostren amb els seus actes: canvi dels topònims originals a tot arreu, desconnexió de TV3 al País Valencià, castellanització d'IB3, rebateig del nom de la llengua a la Franja de Ponent, sentència contra el català com a llengua vehicular, etc.
Hem de recordar que el 25 d'abril no és un dia oficial per a les institucions, i que naix de la voluntat del poble per mitjà de nombrosos individus i col·lectius, que la volen recordar i fer honor, com a diada fonalmental per tal d'entendre la nostra història recent així com per manifestar-se com a poble. Des de les comarques del sud, proposem doncs manifestar la nostra identitat per fer patent que aquella derrota no fou la nostra fi i que no ho serà mai. Convoquem a totes i tots a venir el matí del proper dissabte 27 d'abril a la Plaça del Mercat d'Alacant a les 11:30 hores. Salut i força!
Andreu
Comissió Abril
Sin categoría
